Els adults sovint no ens fixem en la complexitat que tenen les accions i els moviments que realitzem amb les mans, com per exemple cordar-nos una camisa, recollir-nos el cabell, obrir una porta amb clau o fer ganxet. És normal, ja que ho tenim molt automatitzat i la majoria de vegades ho fem gairebé involuntàriament. Però per un moment pensem… com hem arribat a controlar tan bé aquests moviments que requereixen tanta precisió? No ha estat pas per art de màgia, ni d’un dia per l’altre, sinó perquè n’hem après. Des de ben petits el nostre cervell ha anat establint unes connexions molt treballades en coordinació amb els nostres músculs fins arribar a la perfecció.

 

Si pensem en els infants més petits, és imprescindible posar-se a la seva pell i tenir en compte que el seu cervell encara no ha establert aquestes connexions i que està iniciant aquest procés d’aprenentatge. És per això que des de l’àmbit educatiu cal oferir-los recursos i materials pensats i preparats expressament perquè puguin desenvolupar la seva autonomia en les accions diàries que requereixen una destresa precisa òcul-manual, la famosa “motricitat fina”. Mitjançant aquest tipus d’activitats aconseguim que l’infant vagi adquirint estratègies per ell mateix i que cada vegada que hagi de fer ús dels músculs de les mans ho vagi fent amb més seguretat.

 

Com a mestra, penso que el millor de les activitats de motricitat fina, a banda d’afavorir l’adquisició d’autonomia, és que els nens i nenes també desenvolupen moltes altres habilitats, com per exemple la concentració. En aquest sentit, jo diria que serveixen com a petits exercicis per a centrar-se només en allò que estan fent en aquell precís moment i deixar la ment descansant durant una estona. En definitiva, gaudir del present! Cal presentar-les en forma de joc, amb materials que cridin l’atenció, per tal que els hi resultin atractives i tinguin ganes de portar-les a terme. 

 

És molt satisfactori veure com durant el curs (sobretot es nota més a P3) fan una evolució espectacular. Es pot observar com els infants van millorant la seva motricitat fina i cap al segon/tercer trimestre ja es veuen capaços d’agafar el llapis per iniciar el traç. Que comencin amb el traç no significa que hagin de deixar de fer activitats de motricitat fina, ja que durant tota l’etapa d’infantil és molt productiu fer-ne per acabar de consolidar aquest procés d’aprenentatge. El que es pot fer és augmentar el nivell de dificultat segons les necessitats de l’alumne per poder donar-li una resposta adient. També afegiria que és fonamental anar variant les propostes, que no sempre siguin les mateixes, d’aquesta manera mantenim la curiositat i l’interès. A les fotografies podeu observar-ne unes quantes.

Berta Rosquellas Pérez

Tutora de P3

 

      

Compartir

SUBSCRIU-TE AL BLOG DE L’ESCOLA ACESCO

 

Loading

Altres notícies

Veure totes